Entitats bancàries i ajuntaments estan instal·lant portes antivandàliques, també anomenades antiokupa, als pisos buits de diferents municipis catalans per evitar ocupacions il·legals, segons asseguren fonts municipals i  empreses que les fabriquen i distribueixen.

Els bancs han instal·lat unes 80 portes d'aquest tipus a Badalona en els darrers tres anysLa companyia STM Ferrofoc de Montcada i Reixac, fabricant per tot l’Estat espanyol i de les primeres en el sector, n’ha col·locat unes 2.000 en el darrer any i en té encarregades unes 2.000 més. Ho afirma Juanjo Lallave, responsable d’I+D y vendes de l’empresa, que apunta que les peticions "s’han multiplicat per 10 l’últim any" i que tenen encàrrecs de "la majoria d’entitats financeres" i de "consistoris, sobretot de grans ciutats, com Barcelona".

"S’estan adonant que aquestes portes són més segures que les alarmes perquè no es poden anul·lar amb inhibidors", assenyala. Segons informa, el seu preu "és d’uns 900 euros" però "la majoria es lloguen mentre el pis està buit per uns 75 euros al mes". Es tracta de portes d’acer cuirassades amb tanques d’alta seguretat protegides també per la banda que dóna a l’interior del pis, per si s’accedeix a l’habitatge a través d’un balcó o una finestra.

Des de l’empresa Ids-Telecom de Terrassa afirmen que el fabricant d’aquestes portes amb el que treballen, Nok Door, ha tingut encàrrecs de l’Ajuntament de Sabadell i fonts del Consistori de Badalona asseguren que "en els darrers tres anys els bancs han instal·lat unes 80 portes d’aquest tipus" als pisos buits del municipi.

3,5 milions en seguretat

Altres mètodes per evitar ocupacions de pisos buits són la instal·lació de planxes metàl·liques a les portes o la contractació de seguretat privada. L’Ajuntament de Barcelona, segons el PP, va gastar 3,5 milions d’euros entre 2011 i 2013 en serveis de vigilància.

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) asseguren que les planxes metàl·liques "dificulten l’entrada" però no la impossibiliten. També lamenten "que es gastin diners" en seguretat i que els bancs "prioritzin tenir pisos buits per especular". A Barcelona, per exemple, hi han 2.250 habitatges socials, un 1,28%, i 88.000 pisos on no hi viu ningú.