CCOO PV i UGT PV han advertit este dijous de l'augment "constant i gradual" de la sinistralitat laboral a la Comunitat Valenciana on el passat any 2016 es van registrar un total de 42.062 accidents laborals, la qual cosa suposen 2.567 casos més i un increment del 6,5% pel que fa als registrats l'any anterior.

Així ho han avançat les secretàries de Salut Laboral de CCOO PV i UGT PV, Consuelo Jarabo i Marisa Baena, respectivament, en una roda de premsa en la qual han presentat la campanya 'La discriminació ens danya totes les persones', amb motiu de la celebració este divendres 28 d'abril del Dia Internacional de la Salut i Seguretat en el treball.

En este sentit, Jarabo ha alertat que des de fa 5 anys l'augment dels accidents en el treball ha experimentat un ritme "constant i gradual" que va aconseguir el seu punt "més àlgid" l'any 2015 quan es va registrar un increment del 9% dels casos, com a conseqüència de l'increment de la precarietat laboral i la debilitat del sistema preventiu espanyol.

Així, ha detallat que en 2016, el 99% del total d'accidents que es van registrar a la Comunitat Valenciana van ser qualificats com a "lleus" tot i que en alguns dels casos el treballador va necessitar "diverses setmanes de baixa". Al seu juí, esta realitat posa el focus en l'existència "d'una ocultació i un maquillatge" de les xifres.

A més, en 2016 van augmentar un 7% els accidents greus i va descendir en 9 casos els mortals fins als 42 morts. D'ells, 21 dels casos (el 50%) van ser per patologies no traumàtiques i el 19% van estar associats al trànsit.

Per a la secretària de Salut Laboral de CCOO PV, estes dades reflecteixen les males condicions del mercat de treball que a més són patides majoritàriament pels col·lectius més vulnerables com els joves, immigrants i les dones. De fet, durant el 2016, el 58,1% dels parts presentats a la Comunitat Valenciana corresponen a dones enfront del 41,9% dels homes.

Quant a les malalties professionals, Jarabo ha denunciat la "infradeclaració" existent en la regió valenciana ja que ha lamentat que un nombre elevat de patologies professionals "no es qualifiquen com a tals". "Només és la punta de l'iceberg el que es considera com a tal", ha indicat per a alertar que si no afloren i es contemplen "difícilment es podran prendre les mesures necessàries". En este punt, ha xifrat en un 91% els casos de malalties produïdes per agents físics i solament un 0,01% per agents cancerígens, la qual cosa significa un cas a la Comunitat en 2016.

Per la seua banda, des d'UGT PV, Marisa Baena, ha assenyalat que l'augment de la sinistralitat laboral a la Comunitat està provocant que esta situació s'estiga convertint en una tendència "estructural" derivada dels efectes de la crisi i la Reforma Laboral que va suposar un "atac decidit" als drets dels treballadors perquè es va produir un "desequilibri en la relació entre empreses i treballadors".

Així mateix, ha assenyalat que la temporalitat que caracteritza més del 90% dels nous contractes que es firmen, la seua escassa durada i la subcontractació d'empreses també ha contribuït a impedir que es garantisquen els drets d'informació i formació sobre els riscos i mesures preventives existents en l'empresa.

"Quina formació en prevenció en riscos laborals se li pot donar a un treballador que té una contractació de menys d'un mes", s'ha preguntat Baena, qui ha lamentat l'estat de "precarització laboral actual".

Davant esta situació i en el marc del 28 d'abril, Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, UGT i CCOO han reivindicat la necessitat de millorar la prevenció de riscos laborals per a reduir les xifres i han exigit derogar la Reforma Laboral, recuperar la "centralitat" de la negociació col·lectiva en les relacions laborals i les inversions en prevenció i revertir la reforma del marc jurídic de les Mútues que "va suposar una retallada en els drets dels treballadors i que solament ha servit per a privatitzar la gestió de les activitats que haurien de ser exclusives de la Seguretat Social".

Així mateix, han advocat per l'establiment de la figura del delegat de prevenció territorial o sectorial que assegure l'exercici al dret a la salut i a la seguretat i els nivells de protecció dels treballadors en els mateixos termes que en la resta de les empreses.

D'igual manera, han instat a intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció dotant amb "suficients mitjans econòmics i humans a les organitzacions com l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en Treball i l'Invassat; el desenvolupament de l'Estratègia Espanyola de Seguretat Social en el Treball 2015-2020 i definir en la taula de Diàleg Social l'Estratègia Valenciana de Salut i Seguretat en el Treball.