Un informe pericial de la Direcció General d'Intervenció de la Generalitat Valenciana conclou que les obligacions adquirides al juliol de 2011 pel Govern autonòmic aleshores presidit per Francisco Camps en firmar un contracte pel qual es va convertir en avalista en l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 a València es van fer "sense la cobertura legal" necessària per a açò i hagueren requerit d'una llei de les Corts Valencianes. D'acord amb esta anàlisi, l'actuació material de firma de contracte, de data 19 de juliol, "va mancar de la decisió administrativa prèvia que servira de fonament, de manera que es va desenvolupar sense cap tipus de suport, habilitació o cobertura jurídica necessària".

Així consta en un informe d'este mes de juny, realitzat per la Viceintervenció General de Control Financer i Auditories de la Generalitat, a petició del Jutjat d'Instrucció número dos de València, que investiga presumptes irregularitats en relació amb els premis de la F1 celebrats en el circuit urbà de València entre els anys 2008 i 2012. En la causa s'investiguen les actuacions de Camps, de l'exconsellera de Turisme Lola Johnson i l'expilot Jorge Martínez 'Aspar'.

El document, al que ha tingut accés Europa Press, realitza un informe pericial sobre el procediment seguit en la constitució d'un aval per part de la Generalitat Valenciana respecte a Valmor Sports en substitució de l'entitat financera Bancaixa, a través d'un contracte que es va celebrar el 19 de juliol de 2011, un dia abans de la dimissió de Camps, i que va modificar un contracte anterior del mes de juny de 2007.

D'acord amb la Viceintervenció General, les obligacions assumides per la Generalitat en subrogació de la Caixa d'Estalvis de Castelló, València i Alacant "no compleixen els requisits establits en les normes amb rang de llei per a la prestació d'avals" pel Consell, per la qual cosa tampoc existeix procediment establit en l'àmbit d'esta administració que li resulte d'aplicació.

La pericial assenyala que encara que les parts firmants del contracte van acordar sotmetre's al dret anglés, "açò no és obstacle perquè, com en tot acte de l'administració capaç de generar gasto públic, hagen de respectar-se els principis de legalitat administrativa i de legalitat financera, i en conseqüència, la submissió a les normes administratives, hisendístiques, pressupostàries, de comptabilitat i de control que formen part de l'ordenament jurídic de la Generalitat".

L'informe s'ha realitzat, entre d'altres, sobre la còpia de la traducció del Contracte de Drets del Circuit, d'1 de juny de 2007 i el de 19 de juliol de 2011, d'Escriptura de Modificació del Contracte de promotors i del de drets del Circuit. Eixa modificació se subscriu entre APM Sport (Ireland) Limited; Beta Prema (UK) Limited; Valmor Sports, la Generalitat (nou avalista) -va substituir la Caixa d'Estalvis de Castelló, València i Alacant, que figurava en el de 2007- i altres parts.

Segons consta en l'informe, els avals de la Generalitat com a obligació financera i despesa d'administració pública "solament poden contraure's" d'acord amb les lleis i la seua prestació ha de ser aprovada per llei de les Corts (les de Pressupostos).

L'any 2011, les característiques que havien de reunir eixos avals, d'acord amb l'aprovació de la cambra, eren, entre d'altres, que l'obligació garantida havia de ser una operació de crèdit (el que no ocorre en eixe contracte, que regula una cessió de Valmor a APM de drets comercials) i que havia de ser concertada per entitat, empresa pública o institució firal de la Generalitat (condició que no reunia ni APM ni Beta ni Valmor, encara que fou posteriorment adquirida per Circuit del Motor).

A més, indica que l'incompliment del deutor avalat és el pressupost necessari del naixement de l'obligació de l'avalista, però en el cas d'eixe contracte es va establir l'obligació de mantindre indemne a APM "davant qualsevol eventualitat", de manera que la Generalitat li va garantir la indemnitat "fins i tot davant riscos diferents de l'incompliment per Valmor de les seues obligacions contractuals".

La querella de Fiscalia Anticorrupció que va donar origen a esta causa es va centrar en quatre aspectes fonamentals, entre ells, el contracte firmat entre Valmor i l'empresa pública Circuit del Motor per a organitzar la Fórmula 1, pel qual la mercantil no va pagar "ni un euro", en perjuí dels fons públics, i l'ordre perquè la Generalitat es constituïra com a avalista de Valmor sense seguir el procediment administratiu fixat en la Llei d'Hisenda de la Generalitat i la Llei de Pressupostos de 2011.

Els altres dos són, segons la querella, l'ordre que Camps va donar a Johnson, malgrat que no tenia competència per a açò, perquè firmara el contracte de 19 de juliol de 2011 pel qual el Govern autonòmic prestava l'aval a l'empresa; i l'assumpció per part del Consell del cànon anual de 26 milions de dòlars "sense assumir cap dret".