Sense aigua no hi ha vida. Això és un principi científic, però la qüestió va més enllà del fet de hidratar el nostre cos. L'accés a l'aigua potable és fonamental per satisfer les necessitats personals i domèstiques, com cuinar els àpats del dia, la higiene personal i la neteja de la llar. Per aquest motiu, l'Assemblea General de les Nacions Unides reconeix de forma explícita el dret a l'aigua i a un sanejament segur, saludable, accessible i assequible, i la nostra legislació ho recull i garanteix l'accés d'una manera universal.

Es calcula que el consum bàsic d'aigua se situa entre els 50 i els 100 litres per persona i dia. Aquests mínims es garanteixen mitjançant la Llei 24/2015, on s'estableix que totes les llars en situació de vulnerabilitat mantenen els subministraments bàsics tot i la impossibilitat de fer front als pagaments. En concret, és l'article 6 d'aquesta llei fixa les mesures per a evitar l'anomenada pobresa energètica dins les quals es troba la impossibilitat de fer front al pagament de la factura del subministrament d'aigua.

El text de la llei prohibeix a les empreses energètiques que tallin els subministraments a les llars vulnerables i indica a les administracions públiques que han de garantir el dret d'accés als subministraments bàsics d'aigua potable, de gas i d'electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial. Per fer efectiva aquesta garantia, la llei estableix un protocol obligat de comunicació als serveis socials i d'intervenció per a evitar els talls de subministrament, en els casos d'impagament per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

En aquests casos s'aplica l'anomenat principi de precaució. Quan l'empresa subministradora ha de fer un tall de subministrament, ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en situació de risc d'exclusió residencial. En cas que es doni aquesta circumstància, s'han de garantir els subministraments bàsics d'acord amb la llei i s'han d'aplicar els ajuts necessaris. Aquesta mesura està encaminada a no generar un deute a la persona o la unitat familiar.

Aquest article també obliga a les administracions públiques a establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d'aigua potable, de gas i d'electricitat per a garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims.

A més, la llei fomenta la informació dels ciutadans respecte als drets que tenen reconeguts a la legislació vigent i estableix l'obligació per a les empreses subministradores d'informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la manca de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica establerts per Llei 24/2015.

L'Ajuntament ha creat el punts d'assessorament energètic que són aquells centres on els ciutadans tenen a la seva disposició tota la informació sobre drets energètics, es detecten possibles situacions de pobresa energètica i intervenen en les llars de famílies vulnerables.

També assessoren personalment per reduir la despesa en llum, l'aigua i el gas. Durant el mes d'agost, sis punts d'assessorament energètic estaran en funcionament.

Miriam Planas. Membre de l'associació Aigua És Vida plataforma social que lluita per aconseguir una gestió no mercantil de l'aigua.

Està garantit el dret a l'aigua a Barcelona?

L'aigua i el seu abastiment és un dret humà que va ser reconegut per les Nacions Unides l'any 2010, però es van fer talls d'aigua fins a l'any 2016. L'aigua ha estat un tema oblidat des de fa molt temps. Molts ajuntaments s'han desentès i han deixat la seva gestió a les empreses privades, amb uns protocols de tall de subministrament on els serveis socials no intervenien i les companyies tallaven si les famílies no podien pagar.

Sembla que alguna cosa ha canviat.

Des de l'Ajuntament s'està caminant en el sentit de veure la gestió de l'aigua com una qüestió social, i s'estan fent passes per incloure la ciutadania en aquest debat. Tot i així ja s'haurien d'haver obert espais per deliberar sobre la política d'aigua a Barcelona i l'àrea metropolitana amb la ciutadania.

Què s'ha aconseguit fins ara ?

La lluita perquè aquesta situació canviés va partir de la ciutadania, i es va aconseguir aprovar una iniciativa legislativa popular l'any 2015, que va donar lloc a la llei 24/2015 que va ser la que va aturar els talls de subministrament indiscriminats a tota Catalunya. Fins ara hem aconseguit evitar talls de subministrament.

El problema és la gestió privada?

El problema és que es faci negoci amb la gestió de l'aigua. És incompatible el negoci el dret a l'aigua d'una forma assequible i accessible. A Aigua és Vida tenim un estudi que demostra que ens podríem estalviar un 56% dels costos si la gestió a Barcelona fos pública. Però fer negoci també és incompatible amb la cura del medi ambient.

Hi ha massa conceptes al rebut de l'aigua?

Cal una revisió dels impostos que estem pagant per la gestió de l'aigua. Hi ha conceptes com la taxa metropolitana de residus que potser es podria estudiar que no estigués dins del rebut de l'aigua. Però, en definitiva, el que cal és que el debat públic sobre el model de gestió de l'aigua deixi de ser només una qüestió tècnica i que passi a ser un debat polític i social.