La guia visual 'Amb molt de gust', una iniciativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que serveix de preàmbul a la cimera de responsables municipals que se celebrarà a València com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible en 2017, arreplega un vocabulari en valencià, acompanyat d'imatges, de productes relacionats amb l'alimentació, especialment dels productes de la Comunitat Valenciana, amb la traducció de cada nom a altres sis idiomes (castellà, anglés, francés, alemany, italià i portugués).

Este document, editat per l'AVL i l'Ajuntament de València i en l'elaboració del qual ha col·laborat el Museu Valencià d'Etnologia, busca contribuir a la difusió de la forma valenciana d'una àmplia selecció de termes de l'àmbit de l'alimentació" i, amb açò, "recuperar i universalitzar" el nom en valencià d'estos productes d'ús quotidià.

Així ho han explicat l'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del regidor de Govern Interior, Sergi Campillo, i altres membres de l'equip de govern, en la presentació al costat del president de l'AVL, Ramon Ferrer, d'este llibre amb motiu del Dia Internacional de l'Alimentació i com a preàmbul de la cimera d'alcaldes i alcaldesses que es reuniran en la ciutat del 19 al 21 d'octubre per a reflexionar sobre l'alimentació sostenible.

La guia arreplega el nom valencià de fruites i verdures com la bresquilla; la figa; la maduixa o fraula; el meló d'alger; l'albergina; la bajoca, o el bròquil. També llegums i cereals com l'arròs; la dacsa , o el ségol, a més de carns i embotits, peixos i mariscs, espècies i altres productes d'ús en el dia a dia de qualsevol llar. Segons ha explicat el primer edil, este llibre contribuirà a la difusió de la forma valenciana de molts productes, fruites, verdures, cereals, fins i tot espècies aromàtiques, amb l'objectiu de promocionar el valencià en un dels àmbits d'ús més quotidià.

Ribó, que ha assegurat que la forma d'alimentar-se condiciona la vida de les persones, ha recordat "el compromís de la ciutat de València, que vol contribuir perquè l'alimentació mundial siga cada vegada més adequada i sostenible". "Volem ser un referent permanent, aportar una mil·lenària cultura alimentària lligada a una horta única i pròdiga, a tradicions centenàries com la tira de contar, als seus mercats tan singulars, la riquesa i varietat d'una oferta que es denomina en sis idiomes en la publicació que hui presentem, lligada a la capitalitat mundial", ha reiterat.

Pel que respecta la cimera que se celebrarà esta setmana a València, l'alcalde ha explicat que es tracta d'una cita "sobre l'alimentació i la seua relació directa amb la salut, sobre la manca d'alimentació, sobre l'oportunitat i la necessitat de millorar i canviar hàbits, d'alimentar-nos de forma més sana, de frenar el balafiament d'aliments".

Per la seua banda, el president de l'AVL ha afirmat que la designació de València com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible "és un fet sociocultural d'especial rellevància no solament pel que significa de punt de trobada dels representants de les ciutats que han subscrit el Pacte de Milà, sinó també perquè exemplifica la voluntat de convertir-se en una ciutat més justa, solidària i compromesa amb els objectius de reduir el malbaratament d'aliments, preservar la biodiversitat i mitigar els efectes del canvi climàtic mitjançant un sistema sostenible de producció d'aliments".

Tant l'alcalde com el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua han agraït la tasca del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, encarregat de la redacció dels apartats dedicats als cultius tradicionals. Concretament, s'inclouen un parell de capítols que expliquen i il·lustren dos dels cultius tradicionals valencians, l'arròs i la xufa, dos àmbits que mostren "la immensa riquesa etnogràfica i valuós lèxic del camp valencinao".

El president de l'Acadèmia, Ramon Ferrer, ha assenyalat que este vocabulari visual serveix per a "universalitzar els nostres productes", pel que ha considerat que es tracta d'una "ocasió única" a causa de la capitalitat mundial de l'alimentació de València. Per la seua banda, Ribó ha manifestat que "a vegades les coses senzilles i clares com este llibre són terriblement útils per a la recuperació i dignificació de la nostra llengua".

Preguntat per si estan perdent-se els noms en valencià, Ferrer ha assenyalat que està ocorrent perquè "la gent cada dia és més ciutadana i no coneix". "Abans anàvem a collir les fruites nosaltres mateixos i ara això ja s'ha perdut i queda la cosa castellana si queda. Cal potenciar-ho. València és la gran exportadora de fruites i verdures. Les nostres fruites i verdures estan a tot el món i per tant cal acompanyar a la fruita amb el nom", ha reivindicat.