L'Audiència Nacional ha condemnat a quatre integrants de l’ex cúpula de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) a fins a quatre anys de presó per “distorsionar” els estats comptables entre 2010 i la seua intervenció en 2011, “vulnerant” la imatge de l'entitat en moments de greu crisi.

La secció quarta de la sala penal imposa la màxima pena, quatre anys, a l'ex-director general de Planificació i Control Teófilo Sogorb, com a autor tant d'un delicte continuat de falsedat comptable com de falsedat en la informació als inversors en ser el responsable de remetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV) els resultats intermedis de la caixa.

En la sentència de 310 folis coneguda aquest dimarts, la sala responsabilitza a aquest per ser qui va comunicar un benefici “inveraç” de 39,8 milions en el primer trimestre de 2011 amb el propòsit d’”aconseguir captar inversors confiats en la solvència aparent” d'una CAM “atractiva en un moment en què estava travessant una gran crisi”.

Després de Sogorb, al que diversos acusats van assenyalar durant el judici com a gestor de les operacions amb les quals la caixa suposadament va unflar els balanços, se situen els ex directors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós, tots dos condemnats a tres anys de presó per falsedat comptable.

Segons expliquen els magistrats, tots ells van practicar conductes “tendents a distorsionar els comptes”, intentant “amagar o almenys, maquillar” la greu crisi de la CAM, que el 22 de juliol de 2011 va haver de ser intervinguda pel Banc d'Espanya víctima d'un “forat patrimonial” generat per la inversió en la “rajola”.

En aquest sentit, apunten a l'ex-director general d'Inversions i Risc Francisco José Martínez, al que imposen dos anys, nou mesos i un dia de presó. Els jutges responsabilitzen a Martínez i als altres tres condemnats d'unes irregularitats que van permetre llançar beneficis a març de 2011 en lloc dels 1.163 milions de pèrdues i una ràtio de morositat del 19 %, evidenciats tres mesos després de la reexpressió comptable per part del Fons de Reestructuració Bancària (FROB).

Fets als quals van contribuir les operacions de titulització realitzades al llarg de 2010 i que van tenir “gran incidència” en els comptes del període, dins d'un “pla concertat” per a oferir una imatge irreal “amb vista a obtenir avantatges econòmics i polítics en el procés d'integració de Banc Base” que finalment mai va arribar a produir-se.

Quant a les reaccions en Les Corts, el PP va dir que acata la condemna a la ex cúpula de la CAM, mentre que el PSPV va veure la decisió de l'Audiència “pobra” i Compromís va demanar als populars que assumisquen responsabilitats polítiques per la seua “mala gestió” de l'entitat.

Quant als delictes d'estafa agreujada, apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat mercantil, els jutges de l'Audiència Nacional exoneren als vuit antics directius donada la “total absència” de proves que demostren el suposat engany.