La contaminació atmosfèrica és responsable de 467.000 morts prematures a Europa, i d’unes 3.000 a l’any a Barcelona i el seu entorn metropolità. L’emissió de partícules en suspensió, de compostos de carboni i nitrogen, entre altres gasos, causen una gran quantitat de problemes de salut, i per extensió, un perjudici econòmic per les absències laborals, les baixes per malaltia i les despeses a la sanitat pública.

Per combatre aquest problema l’AMB ha llançat el Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica, que comprèn 33 accions que impliquen una inversió de 46 milions d’euros. Entre elles estan l’incentiu del canvi d’hàbits en la mobilitat, l’aposta per transports no contaminants (com vehicles elèctrics i bicicletes) o la promoció de la T-Verda per deixar d’usar el cotxe a canvi de viatjar en transport públic.

En aquest grup d’accions s’enquadren diverses iniciatives educatives, dirigides a nens, joves i adults, les quals «s’intensifiquen quan es produeix un episodi de contaminació atmosfèrica», assenyala Ana Romero Càlix, Cap de Servei d’Educació i Sostenibilitat de l’AMB.

Els programes d’educació ambiental fa més de 20 anys que estan en marxa, però després de centrar-se en temàtiques com la cura de l’aigua i el tractament de residus, ara també busquen conscienciar sobre els problemes de la contaminació. En la proposta d’activitats d’educació ambiental de l’AMB han participat gairebé 50.000 persones durant el darrer any. Una d’elles és Abaxeim els fums.

Dirigida als nens, per mitjà d’un joc amb cartes i assumint diferents rols analitzen quins mitjans de transport haurien d’utilitzar per viatjar contaminant el menys possible. Una altra proposta, dirigida a persones de totes les edats, és En marxa per la salut ambiental. Des del mirador de Torre Baró, al districte de Nou Barris de Barcelona, s’observa com la contaminació cobreix gran part de la ciutat i els seus voltants.

Des d’allà, en un bus híbrid s’explica quins són els focus més contaminants i el passeig acaba al port, on es visita una estació de control de qualitat de l’aire.

La proposta Els Vigilants de l’Aire busca que els alumnes d’ESO no només prenguin consciència de la importància de canviar d’hàbits, sinó també que difonguin al barri els problemes que implica la contaminació i que promoguin noves formes de mobilitat i consum més saludables.

Cada vegada que es declari un episodi de contaminació atmosfèrica, precisa Romero Cálix, des de l’AMB s’intensificaran les accions de capacitació i reflexió en escoles, casals o biblioteques, on s’explica quins riscos hi ha per a la salut i de quina forma es pot contribuir a disminuir l’emissió de gasos.

Les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió han descendit en els últims anys, però encara s’excedeixen els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. El repte que s’ha imposat l’AMB és no  tornar als valors d’emissió que hi havia abans de la crisi econòmica, iniciada fa una dècada. A l’àrea metropolitana el transport terrestre és responsable del 70% de les emissions de partícules i del 80% de NO2, i la resta prové de la indústria, la generació d’energia i el consum domèstic.

Un projecte de l’AMB és emprendre una «modelització» de la contaminació, perquè els ciutadans puguin veure els nivells d’emissió en una zona geogràfica. «Serà molt útil per a les persones més vulnerables a la contaminació», indica

Romero Cálix.

Aquests programes busquen canviar els hàbits de la població. «Així com fa 20 anys era impensable que es pogués deixar de fumar en bars, esperem que les properes generacions utilitzin cada cop menys els cotxes», afegeix.

«Tenir 3.000 morts prematures anuals per contaminació atmosfèrica és un índex altíssim», diu David Rojas-Rueda, investigador de ISGlobal (centre impulsat per l’Obra Social la Caixa). «A les vies d’entrada hi ha dificultat per respirar i les partícules en suspensió poden passar del pulmó a la sang, per la qual cosa els danys que es produeixen són rellevants, com l’ictus, l’infart de miocardi o el part prematur», apunta.

Atès que la major part de les emissions contaminants provenen dels vehicles, sobretot els privats, per combatre la contaminació, Rojas-Rueda aconsella usar el transport públic per a distàncies llargues, i caminar o anar amb bicicleta per a les curtes. «Fer activitat física a l’aire lliure és beneficiós per a la salut. L’excepció són els tres o quatre dies l’any que hi ha contaminació elevada», afegeix.