Els dies 13 i 14 de novembre l’AMB organitzarà el seminari Post Hàbitat III, la contribució  de les ciutats i les àrees metropolitanes. Durant aquestes dues jornades, experts en urbanisme i representants d’algunes de les grans metròpolis més importants del món debatran com aplicar les directrius emanades de la conferència Hàbitat III, realitzada a l’octubre de l’any passat a Quito (Equador).

En aquesta trobada s’espera la presència d’una vintena d’experts com Farouk Tebbal (exministre d’Habitatge i Urbanisme d’Algèria), Khaled Ben Abdessalem (especialista en planificació urbana), Paulius Koulikasuskas (director d’UNHabitat d’Europa), Jacqueline L’Hoist (Consell per a Prevenir i Eliminar la Discriminació a Mèxic DF), Patricia Rodríguez (directora del Plan Maestro de L’Havana) i diversos professionals de Barcelona, com Mariona Tomàs (experta en governança metropolitana a la Universitat de Barcelona), Salvador Rueda (director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona) o Vicent Guallart (Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2011 i el 2015), entre d’altres.

Aquesta conferència, a més de debatre sobre política d’urbanisme i desenvolupament sostenible, servirà d’avantsala al congrés internacional que l’AMB organitzarà el maig del 2018 per a debatre, amb més de 300 experts i delegats, sobre estratègies de creixement i igualtat a les grans metròpolis.

Segons va precisar Alfred Bosch, vicepresident de l’àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, un dels objectius de la trobada és analitzar com les grans ciutats poden fer front a les desigualtats socials pel seu creixement demogràfic, i com resoldre els problemes de contaminació, mobilitat i gestió de recursos.

«A Quito es va proposar mantenir polítiques d’inclusió social i sostenibilitat a les ciutats», va dir, i va descriure: «La meitat del món es concentra en àrees metropolitanes i el que volem és aplicar aquestes grans directrius en polítiques concretes».

A la segona jornada del workshop es formaran grups de treball que debatran sobre sostenibilitat (com resoldre problemes del canvi climàtic, qualitat de l’aire, mobilitat i recursos naturals), planificació urbana (polítiques d’habitatge, urbanisme i espais públics), cohesió social (dret a l’habitatge, discriminació a comunitats, desequilibris socials) i competitivitat i desenvolupament local (atur, economia informal, economia circular, desenvolupament i híper connectivitat).

«La idea és elaborar una carta de Barcelona, un conjunt de bases per discutir amb aquests experts, presentar les nostres accions, i que el congrés serveixi per fer front a aquests reptes», va explicar Oriol Illa, director de l’àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB.

«Més de la meitat de la població del món viu a grans metròpolis. O són empoderades o no podran tirar endavant», va dir Alfred Bosch. En la trobada a Barcelona se cercaran propostes per tal que les àrees metropolitanes tinguin poder de decisió. L’objectiu és que en la governabilitat de les grans concentracions urbanes s’impliquin des dels ajuntaments fins als governs estatals, però que les metròpolis tinguin poder de decisió com una entitat autònoma.

Les ciutats concentren cada cop més població: segons l’ONU, en menys d’un segle, 4.000 milions de persones viuran a grans àrees urbanes amb un pic de creixement en les pròximes tres dècades. Actualment, el 41% de la població resideix a concentracions urbanes que superen el milió d’habitants, sobretot a la regió d’Àsia-Pacífic. Malgrat que les grans metròpolis generen el 60% de la riquesa mundial, també comporten nombrosos problemes, sobretot als països en vies de desenvolupament: manca d’accés a serveis públics, insalubritat, amuntegament, col·lapse a la mobilitat i discriminació social.

També es generen problemes ambientals, com un increment de les emissions contaminants i la generació de residus. «Necessitem programes i adaptar infraestructures per a combatre aquests problemes, sobretot a les ciutats i àrees més vulnerables», precisen les autoritats de l’AMB.

Les polítiques de l’AMB per a revitalitzarels rius Llobregat i Besòs són dos exemples de sostenibilitat emanats de la conferència Hàbitat III  de Quito, va dir Illa. A més d’una recuperació ambiental, els treballs de

l’organisme han servit per a la cohesió social i l’impuls a diversos municipis que necessiten unenfortiment econòmic.

Per primera vegada en la història, i gràcies a un conveni amb la Generalitat, l’AMB gestionarà 30 milions d’euros provinents dels fons europeus FEDER, que destinarà a diversos projectes que ja té en marxa.