Els conflictes laborals que han desembocat en la convocatòria d'aturs en el metro i el tramvia de València viuen aquesta setmana un nou capítol, encara que podria ser un dels últims. Les negociacions entre la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) i els sindicats poden suposar la rúbrica d'un acord que pose fi a les vagues, que en el cas del metro es remunten a principis de setembre, i en el del tramvia van començar al març.

El calendari d'aturs fixat per a aquesta setmana afectarà sobretot als usuaris de les línies del tramvia (4, 6 i 8). Des d’aquest dilluns i fins al dijous patiran aturs en hores punta, és a dir, a primera hora del matí, al migdia i a la vesprada/nit. El divendres i el dissabte, en canvi, els aturs coincidiran amb els de el metro (en aquest mitjà de transport solament es duran a terme aquests dos dies de la setmana) i seran de 21.00 a 0.00 hores el divendres i de 00.00 a 3.00 h de la matinada el dissabte.

Finalment, el diumenge, els sindicats han convocat aturs en les línies del tramvia de 10.30 a 12.00 hores del matí, de 14.00 a 15.30 i de 18.30 a 20.30 hores de la vesprada. En el cas d'aquest últim, l'autoritat laboral ha decretat serveis mínims del 70%, mentre que respecte als aturs conjunts del tots dos transports públics seran del 60% en hores punta i del 50% en les anomenades hores barre.

El calendari d'aturs està aprovat fins al pròxim 12 de gener, en unes franges horàries coincidents amb la jornada laboral dels viatgers i amb els períodes de compres nadalenques els caps de setmana. Les jornades de vaga de les últimes setmanes s'han traduït en aglomeracions en les andanes, retards i incomoditats a bord dels combois.

A més, s'ha produït un transvasament de viatgers del metro i el tramvia als autobusos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València. Durant diversos dies, l'EMT ha llançat missatges a través de les seues xarxes socials en els quals lamenta “els problemes sorgits” a causa de la vaga en Metrovalencia i la “derivació de viatgers” a l'EMT. Aquests problemes tenen a veure, sobretot, amb l'acumulació d'usuaris en les parades i en els propis autobusos.

Les protestes dels representants sindicals se centren en la llei de seguretat ferroviària que tramiten Les Corts. Aspectes com els descansos o el règim sancionador cap als treballadors no són ben vistos pels sindicats.