La Fiscalia Provincial de València ha remès al jutjat degà de Llíria (València) les diligències d'investigació penal obertes arran de l'escarni que va patir la vicepresidenta del Consell i consellera, Mónica Oltra, a les portes de la seua casa el passat 18 d'octubre a la nit per part d'un grup d'extrema dreta, amb la finalitat de que s'òbriga un procediment en el qual s'esbrinen i depuren els fets per si pogueren ser constitutius de delicte.

Així consta en l'escrit de Fiscalia, al que ha tingut accés Europa Press, en el qual la fiscal considera que la intimidació exercida sobre la vicepresidenta "no revesteix l'entitat suficient" per a qualificar-la com un delicte d'amenaces greus, però sí que pot constituir un delicte d'amenaça lleu "per raó de la ideologia de la víctima".

La Fiscalia va acordar a la fi d'octubre obrir diligències d'investigació després de rebre una denúncia de l'Advocacia de la Generalitat en la qual s'al·ludia a una "evident intimidació i neguit" cap a Oltra que podia ser constitutiva d'un delicte d'assetjament o uns altres com odi o desordes públics.

Els fets es remunten al passat 18 d'octubre quan, sobre les 21.30 hores, un grup de persones encaputxades i amb màscares de la pel·lícula Scream va arribar amb cotxe i es va concentrar davant el domicili de la vicepresidenta on van desplegar una gran bandera espanyola sobre la qual apareixia escrit 'Viva la Unidad de España'.

Els concentrats, amb un altaveu portàtil, van emetre consignes, van fer sonar un pasdoble i l'himne d'Espanya mentre dirigien comentaris cap a ella i van gravar els fets que van difondre en la pàgina d'Espanya 2000 en Facebook. Entre els participants, es trobava el líder d'este partit, José Luis Roberto.

Segons l'Advocacia de la Generalitat, estos fets "van produir una evident intimidació i neguit" tant a la vicepresidenta com als seus fills, que en eixos moments es trobaven sopant en el domicili familiar, "tot açò amb la consegüent alteració de la seua convivència davant l'assetjament produït".

La fiscal sosté que els fets no constitueixen un delicte d'assetjament, perquè requereix insistència i reiteració, ni desordes públics, però sí creu que l'actuació d'estes persones "excedeix de l'àmbit de la llibertat d'expressió, ja que esta actuació revestia una intenció clarament intimidatòria i, per tant, susceptible de retret penal".

Així, incideix que els fets es van produir en horari nocturn, en el domicili particular, on resideixen menors i en una zona residencial, amb el que s'envia el missatge que els autors "saben on viuen tant ella com els seus familiars més pròxims", la qual cosa suposa un element d'intimidació.

A més, tots anaven amb el rostre ocult excepte José Luis Roberto, qui es declara "defensor de la unitat nacional" i defén postures "xenòfobes i racistes". Per açò, sosté la Fiscalia que la intenció era la que Oltra sabera qui eren els congregats davant la seua porta.