Barcelona aposta per l'increment de l'ús de la bicicleta dins d'una estratègia compromesa amb un model de mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient que aposta per donar més protagonisme als mitjans de transport no contaminants.

Sota aquesta premissa, es considera que la bicicleta s'erigeix en un mitjà de transport alternatiu que a més resulta ser el més eficient en termes d'energia necessària per a moure a una persona, i el més sostenible, ja que no provoca fum, és silenciosa i no consumeix derivats del petroli. A més, es considera que ajuda a recuperar els carrers com a espais de convivència ciutadana i a millorar la qualitat de vida en general.

A causa de tots aquests avantatges, l'any 2015 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la Mesura Estratègica de la Bicicleta per fomentar l'ús d'aquest transport a la ciutat. En aquest document es preveuen l'ampliació i millora de la infraestructura ciclista i les mesures necessàries per garantir desplaçaments segurs.

Un aspecte molt important que té en compte aquest pla és la minimització dels conflictes amb altres usuaris de la via pública, tant amb vianants com amb qualsevol altre tipus de vehicle del trànsit rodat.

Aquest pla específic de foment de la bicicleta s'emmarca dins d'un altre més general com és el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018, que té com a horitzó estratègic avançar cap a un model de mobilitat col·lectiva més sostenible, eficient, segura, saludable i equitativa. Dins d'aquest pla estratègic es preveu que l'ús de la bicicleta creixi un 67% respecte el 2011, passant a significar el 2,5% de tots els desplaçaments.

Aquest increment suposa uns 80.000 desplaçaments més al dia. Per aconseguir-ho, s'estima que és fonamental incrementar la infraestructura ciclista de la ciutat. En concret, es marca com objectiu que el 95% de la població de la ciutat disposi com a mínim d'un carril bici a no més de 300 metres de distància del seu domicili. El 2015, aquest percentatge arribava al 72% dels ciutadans.

Així, al final del mandat, Barcelona tindrà 308 quilòmetres de carril bici davant els 116 amb què s'iniciava el projecte així com un conjunt de vies pacificades i carrers 30 que també són vies ciclables. Aquesta xifra suposa un increment del 165%, a la vegada que es preveuen també millores en els aparcaments amb un augment del 23% en les places en superfície, fins a les 30.000, i un augment del 29% en les subterrànies, fins a les 1.500.

Finalment, també es contempla l'objectiu de tenir 200 places d'aparcament de bicicletes en estacions de transport i 1000 places en equipaments de la ciutat, així com la instal·lació de punts de càrrega elèctrica en diferents ubicacions de la ciutat per a bicicletes elèctriques.

Fomentar els desplaçaments amb bici s’engloba dins d’una estratègia per modificar la mobilitat. Segons el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 a més de la bici es vol potenciar que la gent vagi caminant.

En aquest sentit, l’Ajuntament promou actuacions encaminades a reduir els desplaçaments en vehicle privat dins de l’àrea metropolitana en un 21% respecte als valors del 2013 i a incrementar els desplaçaments més sostenibles: en transport públic, en bicicleta, a peu o en vehicles elèctrics.

L’augment de l’ús de la bicicleta requereix l’ampliació de la xarxa de carrils bici, però al mateix temps una nova visió general del seu disseny. La seguretat és l’aspecte al qual més importància se li ha donat, així com a la reducció de conflictes amb els vianants i l’optimització de la connectivitat. Un criteri important dels nous carrils bici és que no generin confusió, és a dir, que l’usuari no hagi de prestar més atenció a la infraestructura que al trànsit.

L’usuari no ha d’esforçar-se en excés en pensar i entendre com ha de seguir el seu camí. Això pot fer-li perdre capacitat per atendre altres elements i usuaris de les vies i posar en risc la seguretat de qualsevol d’ells. Paral·lelament a això és fonamental una correcta redistribució de l’espai segons les necessitats tant de ciclistes com de la resta d’usuaris de la via. Han de quedar clares preferències i obligacions quan les trajectòries d’uns i altres es creuen.

Els nous carrils bici han de permetre l’accés a qualsevol persona, i especialment han de satisfer les necessitats de persones amb limitacions de percepció acústica, visual o d’altres, i disposar de les mesures pertinents per poder utilitzar-los amb seguretat.

D’altra banda, aquestes infraestructures han de complir criteris d’economia i ecologia i mantenir-se en òptimes condicions el màxim temps possible. Simultàniament, han de complir el criteri de mínima invasió i permetre que els veïns mantinguin els usos que tenia el carrer fins al moment de la seva instal·lació.