L'AMB impulsarà noves actuacions per guanyar en eficàcia en la recol·lecció i tractament de residus, amb la finalitat d'assolir els objectius marcats per la Unió Europea: reciclar el 50% dels residus i que la recollida selectiva arribi al 60%. "Avui dia estem estancats en el 34% de la recollida selectiva, és a dir, el 66% de les escombraries no se separen", descriu Eloi Badia, vicepresident de medi ambient de l'AMB.

Per aconseguir aquests objectius, l'organisme compta amb quatre línies mestres: visibilitzar la taxa de tractament de residus com a primer pas per a incentivar els millors comportaments, redactar un nou programa de gestió de residus municipals que es perllongui fins al 2025, subvencionar els ajuntaments de l'àrea metropolitana que presentin programes innovadors i impulsar un projecte de devolució d'envasos, que es testarà a la platja d'El Prat.

Enguany i el pròxim 2018 l'AMB destinarà 3,8 milions d'euros per a subvencionar els projectes que proposin els municipis per millorar la recollida de residus. «No és una subvenció per posar més contenidors o comprar un camió nou, sinó que és per a aquells ajuntaments que vulguin fer un pas més en alternatives com la recollida porta a porta, o col·locar contenidors tancats per afavorir la individualització de la generació de residus», detalla Joan Miquel Trullols, Director de Serveis de Prevenció i tractament de residus de l'AMB. Aquesta individualització és clau per conscienciar sobre el cost que té tractar les escombraries.

Mentre que qualsevol usuari sap quant paga per la llum, l'aigua o el telèfon, pocs coneixen que en la factura de l'aigua s'inclou laTaxa Metropolitana de Tractament de Residus Municipals, que ronda els 100 euros anuals per habitatge.

La idea és que amb un sistema com els contenidors tancats equipats amb un xip que identifiqui l'usuari, per exemple, els veïns sàpiguen quants residus generen i el que haurien de pagar per ells. També s'estudia la introducció de sistemes més eficaços per millorar la recollida selectiva als majors generadors de residus orgànics, com ara els mercats, els hotels, els restaurants i els comerços d'alimentació.

"La separació de les escombraries orgàniques és la que s'ha de potenciar més, perquè és la que més ha minvat", indica Badia. Actualment, les restes orgàniques representen el 40% del total dels residus que es generen.

L'AMB contempla que, si es milloren els resultats de gestió, hi hagi un sistema de 'premis' –enllaçat amb subvencions– per als municipis que augmentin els índexs de recollida selectiva i que generin menys residus.

L'organisme supramunicipal ha rebut uns 20 projectes per a millorar la gestió dels residus i abans del pròxim mes d'agost es decidirà quins es subvencionaran. L'AMB aportarà entre el 50% i el 90% dels recursos necessaris, a més de proveir de suport tècnic per als ajuntaments que ho sol·licitin.

El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals s’aprovaria el primer trimestre del 2018 després d’un procés de participació pública entre ajuntaments, organitzacions civils i empreses.

"Hem d’arribar al 50% de recollida selectiva que marca la UE", diu Eloi Badia.

L’objectiu és comptar amb un sistema d’economia circular, "en el que els recursos del sistema econòmic i la naturalesa no acaben en un incinerador", sinó que hi hagi un tractament que afavoreixi el reciclatge i la reutilització dels residus.

Tres dècades enrere, era comú que la gent comprés refrescos, llet o aigua en ampolles reutilitzables de vidre que després havien de retornar quan adquirien altres de noves. Però l'expansió dels envasos d'un sol ús com les ampolles de plàstic i les llaunes d'alumini van desterrar aquest costum, tot i que a un cost mediambiental molt alt.

L'AMB posarà en marxa, durant cinc setmanes de juliol i agost, un pla pilot de devolució de llaunes de refrescos a les guinguetes de la platja d'El Prat. Cada llauna o ampolla de plàstic tindrà un recàrrec de 0,10 euros, que es retornarà en metàl·lic quan el consumidor retorni l'envàs al comerç.

També s'implementarà el mateix sistema amb els gots de plàstic: cada local tindrà registrat amb codis els seus gots, i quan es retornin, es reintegrarà l'import.

Si bé l'AMBno té l'autoritat legal per implementar aquest sistema de devolució als municipis, l'objectiu és analitzar si el pla té èxit i presentar-ho davant els organismes que podrien executar-lo, com la Generalitat.

Amb el programa SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) d'envasos, es busca reduir la presència de plàstic. Per exemple, el 80% dels residus de les platges són d'envasos d'un sol ús.

Els municipis gasten 40 milions en tractar les escombraries que no es fraccionen correctament, "recursos que els ajuntaments i la ciutadania s'estalviarien si s'optimitzés la taxa de recollida selectiva", diu Badia.