La pobresa energètica no és estacional. Té efectes en la salut també a l'estiu. La calor té impactes directes en la salut, especialment en els col·lectius vulnerables i en les llars que no reuneixen les condicions adequades. Davant d'aquesta realitat, el passat febrer, l'Ajuntament de Barcelona va engegar la campanya Perquè no et tallin la llum, l'aigua o el gas, posem tota l'energia. L'objectiu és donar a conèixer els drets energètics i els punts d'assessorament energètic als ciutadans, en especial a les persones amb dificultats econòmiques per fer front a les factures d'electricitat, aigua i gas.

Moltes famílies no poden mantenir la temperatura adequada de casa seva i aquest fet és perjudicial per a la salut i condiciona la vida, i també a l'estiu. L'arribada del bon temps no atenua la pobresa energètica, i la calor excessiva té un impacte directe negatiu en la salut. Al contrari, viure en un habitatge amb bones condicions energètiques que aconsegueixen una temperatura adequada repercuteix positivament en la salut de la ciutadania.

A banda del consum energètic, conceptes com l'estructura i el manteniment dels habitatges també influeixen de manera fonamental en la temperatura de les llars. Aspectes com la ventilació, les possibles humitats, un mal aïllament de portes i finestres o el fet de tenir persianes o tendals tenen un impacte directe en la temperatura interior de les cases.

En aquest sentit, la rehabilitació dels habitatges per dins és una eina clau per dignificar l'habitatge i té un impacte beneficiós en la qualitat de vida de la ciutadania. Fins i tot, es considera que la rehabilitació energètica d'edificis es presenta com una de les solucions més viables a llarg termini per solucionar la pobresa energètica. La finalitat d'aquestes reformes és reduir la demanda energètica de l'edifici, millorar l'eficiència energètica de les seves instal·lacions, incorporar fonts d'energia renovable i optimitzar la gestió i els consums d'energia.

Paral·lelament, aquest procés de rehabilitació integral dels edificis residencials reporta enormes beneficis ambientals i genera activitat i ocupació a la ciutat. Des de les institucions es vol impulsar la rehabilitació energètica com a un sector estratègic que fomenta les condicions energètiques òptimes dels habitatges, un fet que repercuteix positivament en la salut de la ciutadania.

Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals com clor, potassi i sodi, entre altres. Aquestes circumstàncies poden agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Els efectes són encara més perillosos si l’exposició es perllonga, i es pot patir un cop de calor, una situació que pot acabar sent greu.

Tirado és membre fundador de l’Associació de Ciències Ambientals, que proposa models de desenvolupament més sostenibles.

Es respecten actualment els drets energètics de les persones?

La qüestió és que els drets energètics dels ciutadans encara no estan massa definits o falta molt per recórrer. Aquesta terminologia de drets energètics és bastant nova, i està molt bé utilitzar-la perquè és en positiu i anima a la gent a acudir als punts d’assessorament energètic. La Llei 24/2015 aprofundeix en aquests drets pel que fa als més vulnerables. Amb els drets energètics hi ha un problema similar al de l’habitatge, i consisteix en què tant l’habitatge com l’energia són béns de mercat i un nivell de provisió mínim no està garantit per l’estat, per més que a la Constitució hi hagi algun article que parla d’habitatge digne.

En quin sentit s’ha d’avançar per definir aquests drets?

En el sentit d’aconseguir una garantia efectiva com en el cas de l’educació o la sanitat, que estan explícitament descrites a la Constitució. Però en cap lloc es descriu una garantia efectiva d’un habitatge digne i amb subministraments. En aquest sentit és cap on es vol avançar. El Congrés Nacional de Pobresa Energètica, celebrat recentment, parla a les seves actes d’un consum mínim vital que s’ha de garantir a les llars que no s’ho poden permetre.

Quines altres mesures concretes es poden proposar?

Normalment parlem de solucions a curt termini i solucions estructurals, és a dir, de llarg termini. El bo social o els ajuts per pagar l’energia serien mesures a curt termini, però les estructurals incideixen en l’eficiència energètica dels edificis, amb un consum gairebé nul, i en aquest sentit caminen les darreres directives europees. De fet, tots els edificis nous a partir dels anys 2018-20 han de ser d’aquest tipus, basats en el model de la casa passiva, que pot mantenir-se a temperatura adequada durant tot l’any sense consumir gaire energia, ja que és molt eficient, amb sistemes de recuperació de calor i sistemes de ventilació mecanitzada. L’estàndard de la casa passiva és de 15 quilovats/hora per metre quadrat i any per a totes les necessitats.

Sembla ciència ficció.

Doncs la tecnologia per fer aquests edificis ja existeix, però el problema que hi ha és que actualment a Barcelona tenim un parc d’habitatges construïts sota uns altres criteris que són totalment diferents. Una rehabilitació general de tot aquest parc d’edificis és possible, però és poc probable sobretot pel cost econòmic. Es tractaria de fer intervencions molt importants en cadascun dels edificis del país.